La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.
Lluís Ribes i Portillo
Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
La mort d’un estimat
no és al llit,
és al cap.
No hi ha cap llit
que esborri el record.
Lluís Ribes i Portillo
– Com ha anat el dia?
– Bé
– Ha anat bé?
– Sí, ha anat bé
– Sí a mi també, tot bé?
– Sí
– Ah val, bona nit
– Bona nit
– Però estàs bé?
– … hem de parlar
– Què passa?
– Això no funciona
– El què?
– Lo nostre
– Vaja, també t’ho volia dir
– El què?
– Lo nostre no funciona
– Ah val
– Què fem?
– Deixar-ho estar?
– Segur que és el que volem?
– El què?
– Deixar-ho està
– No ho sé
– Vaja jo tampoc
– Ah val, doncs bona nit
– Bona nit.
Ceratina
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura.
A un costat el mar,
a l’altre la roca
dels penya-segats.
De nit sóc la tortuga
que s’endinsa al mar.
Alliberat de la terra
em submergeixo a escriure
dels misteris enfonsats.
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura,
esperant la nit
que el meu teclat qwerty
escrigui l’abisme.
Lluís Ribes i Portillo
En el processador,
entre cada cicle de rellotge, no res.
En el nostre cor,
entre cada bateg, silenci.
Lluís Ribes i Portillo
Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.