Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.
– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.
I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.
Lluís Ribes i Portillo
A l’autobús de llarg recorregut
arribes al destí que ha jurat silenci.
Lluny del teu carnet d’identitat,
t’emmanilles amb unes gotes de perfum
per ingressar a la cel·la de l’amant.
Lluís Ribes i Portillo
La capsa de música
es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.
Lluís Ribes i Portillo
Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.
Lluís Ribes i Portillo
Les persones es perden a les muntanyes
però sentint el rum-rum de les seves veus
a l’abisme del bosc ancià hi penetra,
un cop més, l’esclat fosc sobre la verge molsa.
Lluís Ribes i Portillo (versió d’un poema de Wang Wei)
