Un bloc personal
Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.
– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.
I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.
Lluís Ribes i Portillo
Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.
Lluís Ribes i Portillo
Taula de fusta
El tovalló de paper jeu a la taula de fusta
una cantonada doblega a l’interior
amb un angle recte i apareix el triangle.
El parell de bastonets jeu a la taula de fusta
protegits pel triangle ensenyen les seves puntes
mentre per sota s’aferren amb fermesa.
La mirada comuna jeu a la taula de fusta
arrupits tots dos a dintre una cambra anhelada
a punt de satisfer el nostre apetit.
Lluís Ribes i Portillo
Cala Canyelles
M’alço en dissabte de febrer
sentint les guitzades d’hivern
sóc cos de carbó matiner
llevant del finestró el pestell.
Clamo el primer vers – Bon dia pèlag!
Refredes encara la terra? –
De sobte, uns passos per darrera
abandonant les dues empenyes
pugen amunt la meva esquena
duent la xardor que em penetra.
Avui dissabte de febrer
som brases tots dos del recer
l’atiador ens torna als refrecs
abans la canalla desperti.
Hi tornem?
Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’estiren fent nus.
Els dos costats del cordó
juguen sobre la sabata.
Cenyits, s’estiren fent llaç
L’estima a caminar junts;
si el tibes per un costat
s’esfuma al llit del record.
Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’arrufen tots dos.
Lluís Ribes i Portillo
