El cel verd…
El cel verd la mar groga la terra blava les ombres blanques. El meu món.
Tag per poema: cel
Sobre el quadre de Turner
El port de Calais mulla encara la tela, l’oli i la consciència de foscor. Arriba la barca sobre llengües del mar d’Ulisses, engolint sota l’escuma les vides que s’enfonsaren com pedres. El cel és un cos turmentat de grisos. Trona en aquells que encara s’aferren a la fusta surant sobre l’oblit. En aquest abisme obres …
Al pati les washingtònies s'eleven al cel…
Al pati les washingtònies s’eleven al cel sota la seva ombra la tauleta de marbre blanc conté els vestigis del poeta enllumenat: La tassa buida del darrer tallat, el cendrer que recull el cigarro fumat, les engrunes del petit entrepà, i els feliços pardalets esmorçant entre paraules que es mengen el silenci. Lluís Ribes i …
Mariner
Mariner Tu que tindries un cel etern per explorar antics secrets amb vents que et pentinen la pell núvols que sadollen la set i el control de l’astre del temps a l’abast d’un breu moviment. Tu que tindries un mar platònic per capbussar-t’hi cercant l’or als tresors que canten al món amb bancs de peixos …
lluna
Sempre han dit que només et veuria de nit però aquest matí t’he trobat al costat, al llit que ho encercla tos des dels principis i que només l’alosa gosa reptar. La llum precoç reverbera els teus vells solcs marxes muda mentre arriba la meva presó: mantenir-te present durant tot el dia dintre de la …
