En el processador,
entre cada cicle de rellotge, no res.
En el nostre cor,
entre cada bateg, silenci.
Lluís Ribes i Portillo
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
MS/DOS
Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.
Lluís Ribes i Portillo
Vull lleteta amb xocolata
Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.
Lluís Ribes i Portillo
Sóc Jo
Des que vau descobrir el foc
no heu parat d’anomenar-me
per amagar la por,
per justificar la guerra.
No m’heu deixat ni un dia de descans.
I jo us dic:
deixeu-me en pau!
moriu-vos tots
i així podré morir
amb vosaltres.
LLuís Ribes i Portillo
A Kurt Cobain
El nen d’ulls blaus
davant la fi del món.
Colpeix les cordes
i la gàbia buida
l’omple de corbs.
La terra és pols,
el sol no escalfa.
El nen d’ulls blaus
a qui vam robar el món,
un corb va travessar-li el cap.
La terra és pols,
In the sun I feel as one.
Lluís Ribes i Portillo
