Un bloc personal
“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”
Providència – Màrius Sampere
Ombres
Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?
Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.
I el sol continua al seu lloc.
Lluís Ribes i Portillo
Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.
El nen d’ulls blaus
davant la fi del món.
Colpeix les cordes
i la gàbia buida
l’omple de corbs.
La terra és pols,
el sol no escalfa.
El nen d’ulls blaus
a qui vam robar el món,
un corb va travessar-li el cap.
La terra és pols,
In the sun I feel as one.
Lluís Ribes i Portillo
El propòsit que té el poeta a l’hora de posar en moviment la nostra fantasia és el de mostrar-nos amb un exemple què és la lluna, què és el sol.
Lluís Ribes i Portillo
El dia de feina s’ha acabat
el sol s’amaga
mentre m’espero a la parada de bus
arrossegant la nit
veig passar els vehicles a banda i banda
sota els meus peus
sense saber quins són els seus destins
travesso les fronteres
tan sols el vetust de la línia set
saltant les muntanyes
que s’apropa frec a frec la vorera
veuré tota la mar
s’atura i obre les portes
sobrevolant la terra
al trajecte de tornada a casa
per dormir al teu llit.
