Cercar
Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

Collage

“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,”
“D’aquesta voluntat tan obstinada de fracàs”
“La mort t’ha fet escac i mat sense retop”
“Hem assistit al funeral del nostre amor.”
“Mireu quina hora ens enreixa el paisatge!”
“Des d’aquesta aspra solitud et penso.”
“l’art d’una rítmica subtil”
“Fatigat de tanta espera”
“Dins la nit, els meus anys”
“La cortina crema”
“Amb fils d’oblit”
“Ara”

      

Lluís Ribes i Portillo

1. Elegies de Bierville – Carles Riba 2. La Nosa – Marc Romera 3. Desglaç – Maria-Mercé Marçal 4. Dret al miracle – Víctor Obiols 5. Escarsers – Maria-Mercé Marçal 6. Llibre d’absències – Miquel Martí i Pol 7. Demà no és mai – Francesc Garriga 8. Vacances pagades – Pere Quart 9. (llibre sense acabar) – Carles Riba 10. Cau de llunes – Maria-Mercé Marçal  11. Raó del cos Maria-Mercé Marçal 12. Subllum – Màrius Sampere

La fugida a Egipte

Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.

      

Lluís Ribes i Portillo

Ombres

“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”
Providència – Màrius Sampere
 
Ombres
Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?
Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.
I el sol continua al seu lloc.

      

Lluís Ribes i Portillo

Estat d'alarma

On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.
(Pan troglodytes)

      

Lluís Ribes i Portillo

Singularitats

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.
– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.
I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

      

 

Lluís Ribes i Portillo

Poemes

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama