A dins la tovallola de platja
un petó interminable.
A fora, un fantasma d’estiu.
Lluís Ribes i Portillo
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Juliol
Juliol, cap foto,
tan sols,
Badarán, Chalandry i Kalydon.
Dotze mil peus de Golf de Roses.
Arlès i Narbone.
Mojàcar, la Isleta del Moro,
i sobretot Vera.
Agost, un poema.
Lluís Ribes i Portillo
Vent
Diuen que t’emportes les paraules.
Però qui ets? La tramuntana que embogeixes,
o la brisa que surt a passejar?
Ets el mestral que visita el delta,
potser el llevant que ensenya les dents?
O tan sols qui apaga les espelmes del pastís.
Lluís Ribes i Portillo
Blythe road
Pedra que no podré
ensopegar un cop més.
Paper que no et parla
quan escric t’estimo.
Tisores que no tallen
aquell fil vermell.
Pedra, paper, tisores
Lluís Ribes i Portillo
La llista del xat
Cada dia que no m’escrius
la gravetat de l’algoritme
t’empeny al fons la teranyina.
Les albades no escalfen.
Tan sols puc enviar-te un missatge
perquè tornis a la primera posició.
I l’aranya diu:
Hola, enrecorda’t de recollir els nens a les sis.
Lluís Ribes i Portillo
