Un bloc personal
Mai vaig creure que dos universos en paral·lel poguessin tocar-se. – Tan sols un cop, que no ho sàpiga ningú. I van caure els estels, els planetes i les llunes. També la gravetat que arrossegà el buit i el temps. I de la fusió, un petit forat negre amagat a les nostres vides. Lluís …
Fer temps no és guanyar-ne: no tens més a la butxaca per més que en facis. De fet, és un forat al pantaló per on cau i es perd a l’herba alta. Després serà l’hora de desfer el temps i et preguntaràs què s’ha fet d’ell. Lluís Ribes i Portillo
Quan els reis d’orient perden la màgia. Quan el primer amor arriba per no ser l’últim. Quan els nens apareixen i el temps s’amaga… i torna quan ja no tens forces. Quan els xiprers ara et saluden amb un fins aviat. Quan el darrer company de viatge et guarda el teu visat a la butxaca. …
Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca, a dalt de tot de la més alta de les branques; van descuidar-se-la els que feien la collita no, que no era per descuit, era que no aconseguien arribar-hi… Safo de Lesbos Tan sols tu, darrer jornaler, que no tens cap mena de pressa, la vas …
El glaç Davant de tu, el glaç. Cos dur i sordmut escultor de valls destructor de roques. Transparent d’essència opac d’esperit. Cambra de l’atzur i la maragda amb la pell de foc, funda del temps orfe. Davant del glaç, tu. I amb el teu escalf jo desaparec. Lluís Ribes i Portillo
