Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.
Lluís Ribes i Portillo
