Juliol, cap foto,
tan sols,
Badarán, Chalandry i Kalydon.
Dotze mil peus de Golf de Roses.
Arlès i Narbone.
Mojàcar, la Isleta del Moro,
i sobretot Vera.
Agost, un poema.
Lluís Ribes i Portillo
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Vent
Diuen que t’emportes les paraules.
Però qui ets? La tramuntana que embogeixes,
o la brisa que surt a passejar?
Ets el mestral que visita el delta,
potser el llevant que ensenya les dents?
O tan sols qui apaga les espelmes del pastís.
Lluís Ribes i Portillo
Blythe road
Pedra que no podré
ensopegar un cop més.
Paper que no et parla
quan escric t’estimo.
Tisores que no tallen
aquell fil vermell.
Pedra, paper, tisores
Lluís Ribes i Portillo
La llista del xat
Cada dia que no m’escrius
la gravetat de l’algoritme
t’empeny al fons la teranyina.
Les albades no escalfen.
Tan sols puc enviar-te un missatge
perquè tornis a la primera posició.
I l’aranya diu:
Hola, enrecorda’t de recollir els nens a les sis.
Lluís Ribes i Portillo
Maldestre
Encara no sé si la prudència
és a qui vaig convertir en la por
o per contra la por en la prudència.
No tinc idea a quin joc de màgia
jugava, tan sols sentia els reis
i les reines que s’escartejaven,
però la carta no apareixia.
Potser mai vaig ser il·lusionista,
o faltaven naips a la baralla
com el dos de cors que relliscà
en aquells llavis del primer dia.
Lluís Ribes i Portillo
