Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Encara no sé si la prudència
és a qui vaig convertir en la por
o per contra la por en la prudència.
No tinc idea a quin joc de màgia
jugava, tan sols sentia els reis
i les reines que s’escartejaven,
però la carta no apareixia.
Potser mai vaig ser il·lusionista,
o faltaven naips a la baralla
com el dos de cors que relliscà
en aquells llavis del primer dia.
Lluís Ribes i Portillo
“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,”
“D’aquesta voluntat tan obstinada de fracàs”
“La mort t’ha fet escac i mat sense retop”
“Hem assistit al funeral del nostre amor.”
“Mireu quina hora ens enreixa el paisatge!”
“Des d’aquesta aspra solitud et penso.”
“l’art d’una rítmica subtil”
“Fatigat de tanta espera”
“Dins la nit, els meus anys”
“La cortina crema”
“Amb fils d’oblit”
“Ara”
Lluís Ribes i Portillo
1. Elegies de Bierville – Carles Riba 2. La Nosa – Marc Romera 3. Desglaç – Maria-Mercé Marçal 4. Dret al miracle – Víctor Obiols 5. Escarsers – Maria-Mercé Marçal 6. Llibre d’absències – Miquel Martí i Pol 7. Demà no és mai – Francesc Garriga 8. Vacances pagades – Pere Quart 9. (llibre sense acabar) – Carles Riba 10. Cau de llunes – Maria-Mercé Marçal 11. Raó del cos Maria-Mercé Marçal 12. Subllum – Màrius Sampere
Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.
Lluís Ribes i Portillo
“Ampla és la llum del sol,
fonda la llum de la nit.”
Providència – Màrius Sampere
Ombres
Lluna, quina cara t’agrada més:
la que ens mostres tal com ets
o la que sempre ens amagues?
Nosaltres també en tenim, i moltes,
però las que amaguem de nit
a vegades suren a la llum.
I el sol continua al seu lloc.
Lluís Ribes i Portillo
On són els nens esclafant la crueltat al meu vidre?
O aquell pare saberut que ens confon amb micos.
On és l’adolescent enfavat amb una bona fumada
i el professor que porta sempre la bragueta oberta?
La nena que dissimula i es fica la porcada al nas
mentre la seva mare espia els culs arromangats
i el seu bebè arrenca a plorar quan li regalo una ganyota.
On és la mirada del vell que parla com la del meu germà?
On són tots? Sense animals al zoo, no hi ha espectacle.
(Pan troglodytes)
Lluís Ribes i Portillo
