Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo
Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.
Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:
A l’ocàs gaudeix de
tota bellesa
quan l’esperança
sigui passió
però no t’oblidis de
la vellesa
si vols veure més enllà
l’horitzó.
Lluís Ribes i Portillo
(exercici IV)
Estic a l’ordinador
i només sento soroll
les paraules s’amaguen darrere els pensaments
pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res
a dir i el dia es fa de nit.
Tecles
sense criteri
quan la lluna diu adéu
mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.
Somiar és poesia
però sense ser-ho
omplint-me de tristor
quan m’aixeco
al matí
.
Lluís Ribes i Portillo
(exercici I)
Amunt la muntanya
una margarida
música fa.
Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.
Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.
Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.
Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.
Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.
Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.
fa fred
