(exercici IV)
Estic a l’ordinador
i només sento soroll
les paraules s’amaguen darrere els pensaments
pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res
a dir i el dia es fa de nit.
Tecles
sense criteri
quan la lluna diu adéu
mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.
Somiar és poesia
però sense ser-ho
omplint-me de tristor
quan m’aixeco
al matí
.
Lluís Ribes i Portillo
Preciós IV