Un bloc personal
Todos los artículos publicados del blog a partir del más reciente.Si quieres ver un listado de todos los artículos ves al Archivo
Recuperació de les fotografies de l’arxiu fotogràfic del Flickr del compte lluisr
Juliol, cap foto,
tan sols,
Badarán, Chalandry i Kalydon.
Dotze mil peus de Golf de Roses.
Arlès i Narbone.
Mojàcar, la Isleta del Moro,
i sobretot Vera.
Agost, un poema.
Lluís Ribes i Portillo
Aquest any acadèmic estic al curs de literatura russa de la Xènia Dyakonovv a la Llibreria Nollegiu i està passant unes lectures molt interessants per les nostres mans. I aquest, d’en Ruslan, m’ha agradat especialment.
Escrit per Guergui Vladimov (Khàrkiv- Ucraïna, 1931), un gos pastor, anomenat Ruslan guarda d’un Gulag soviètic, ens narra la seva història en un moment on els camps de treball soviètics es desmantellen (probablement parlem dels anys 50-60, dic probablement perquè en Ruslan no sap de dates ni altres invents de les persones). Ruslan és noble, treballador i sobretot molt fidel al seu amo i a les normes.
És una lectura sorprenent, entranyable, de fàcil lectura (segurament gràcies a la bona traducció de Marta Rebón de l’edició en castellà de Libros del Asteroide) però rabiosament actual, que ens posa al mirall de la nostra moral com a individu i com a col·lectiu.
Us la recomano.
Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.
