entre castanyes
i boniatos;
poema.
Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Sóc ànima grisa
que recorro
platja llarga
a un costat infinit,
a l’altre
infranquejable penya-segat
les darreres petjades veuré,
abans que l’ona se m’emporti
mar endins.
Tierra que habitamos
corazón dañado.
Ola y nube resguardan
horizontes marchitados.
Lluís Ribes i Portillo
Tarda d’estiu
Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.
La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.
Sents la vida com és?
Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.
Lluís Ribes i Portillo