
Boira agrisada
a l’oceà de plata
un vaixell vola.
Lluís Ribes i Portillo
Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes

Boira agrisada
a l’oceà de plata
un vaixell vola.
Sempre em
pregunten
per què.
De jove
el dit no
parava.
Vaig canviar
el dit per
l’ull gris
i només
el silenci
brotxava.
Quan ara ull
i cor són un
hi torno
mira per on
sense el cor
no podria
i quan
el meu pols
bategui l’aire
ai!, el perquè
potser hauré
respost.


Sóc ànima grisa
que recorro
platja llarga
a un costat infinit,
a l’altre
infranquejable penya-segat
les darreres petjades veuré,
abans que l’ona se m’emporti
mar endins.