Pedra que no podré
ensopegar un cop més.
Paper que no et parla
quan escric t’estimo.
Tisores que no tallen
aquell fil vermell.
Pedra, paper, tisores
Lluís Ribes i Portillo
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
La llista del xat
Cada dia que no m’escrius
la gravetat de l’algoritme
t’empeny al fons la teranyina.
Les albades no escalfen.
Tan sols puc enviar-te un missatge
perquè tornis a la primera posició.
I l’aranya diu:
Hola, enrecorda’t de recollir els nens a les sis.
Lluís Ribes i Portillo
Maldestre
Encara no sé si la prudència
és a qui vaig convertir en la por
o per contra la por en la prudència.
No tinc idea a quin joc de màgia
jugava, tan sols sentia els reis
i les reines que s’escartejaven,
però la carta no apareixia.
Potser mai vaig ser il·lusionista,
o faltaven naips a la baralla
com el dos de cors que relliscà
en aquells llavis del primer dia.
Lluís Ribes i Portillo
Collage
“Era secret el camí, fabulós de tristeses divines,”
“D’aquesta voluntat tan obstinada de fracàs”
“La mort t’ha fet escac i mat sense retop”
“Hem assistit al funeral del nostre amor.”
“Mireu quina hora ens enreixa el paisatge!”
“Des d’aquesta aspra solitud et penso.”
“l’art d’una rítmica subtil”
“Fatigat de tanta espera”
“Dins la nit, els meus anys”
“La cortina crema”
“Amb fils d’oblit”
“Ara”
Lluís Ribes i Portillo
1. Elegies de Bierville – Carles Riba 2. La Nosa – Marc Romera 3. Desglaç – Maria-Mercé Marçal 4. Dret al miracle – Víctor Obiols 5. Escarsers – Maria-Mercé Marçal 6. Llibre d’absències – Miquel Martí i Pol 7. Demà no és mai – Francesc Garriga 8. Vacances pagades – Pere Quart 9. (llibre sense acabar) – Carles Riba 10. Cau de llunes – Maria-Mercé Marçal 11. Raó del cos Maria-Mercé Marçal 12. Subllum – Màrius Sampere
La fugida a Egipte
Les barbes del bosc devoren el camí
que recorre la família abandonada.
Els braços de la mare amansen la por,
la torxa del pare ofereix galivances.
A prop un campament de desconeguts
on la bondat ho aposta tot a la sort.
Els estels, a la distància,
com jo, que m’emmirallo, avui que estic plena.
Lluís Ribes i Portillo
