Sort que la vas esquivar! — dieu
mentre els vostres pits fan diana.
Prediquem l’aire,
morim pel plom.
Lluís Ribes i Portillo
Un bloc personal
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Sort que la vas esquivar! — dieu
mentre els vostres pits fan diana.
Prediquem l’aire,
morim pel plom.
Lluís Ribes i Portillo
Passes lentes.
L’esmalt de la calor
brisa aterrant al seu darrer vol.
Blau, ocre
Parasols prenent el sol.
Xiuxiuejos banals
i la gavina, funàmbula, sense dol.
Però són els batarrocs de la moto d’aigua
que porten al nen i els somnis
que mai he jugat.
Els naips perduts.
Lluís Ribes i Portillo
Pols de calç a la sola,
misteri d’un massís que amaga el bronze.
Tenim un mapa de vent i fusta, i de les vetes, només una:
un pastís de formatge i dues culleres.
De baixada, els corriols es deslliguen
i la motxilla s’enfonsa al mar.
Lluís Ribes i Portillo
El seu abric, pel terra.
L’hivern marxa sense dir-ho.
Fora, un ocell
que no havia sentit abans.
Lluís Ribes i Portillo
A dins la tovallola de platja
un petó interminable.
A fora, un fantasma d’estiu.
Lluís Ribes i Portillo