Passes lentes.
L’esmalt de la calor
brisa aterrant al seu darrer vol.
Blau, ocre
Parasols prenent el sol.
Xiuxiuejos banals
i la gavina, funàmbula, sense dol.
Però són els batarrocs de la moto d’aigua
que porten al nen i els somnis
que mai he jugat.
Els naips perduts.
Lluís Ribes i Portillo
