Sóc ànima grisa
que recorro
platja llarga
a un costat infinit,
a l’altre
infranquejable penya-segat
les darreres petjades veuré,
abans que l’ona se m’emporti
mar endins.
ànima
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Tierra
Tierra que habitamos
corazón dañado.
Ola y nube resguardan
horizontes marchitados.
Lluís Ribes i Portillo
Tarda d'estiu
Tarda d’estiu
Núvols i vents
porten cortina
que amaga cor
de dia valent.
La foscor invadeix
l’espai de la claror
mentre cops de llums
descarreguen dolor.
Sents la vida com és?
Plorar fort
desllastant les pors
de les nostres arrels
per llavors donar
passada endavant.
Lluís Ribes i Portillo
Abrazo
Abrazo negra ciudad
como sol del alba
para iluminar ventana
de blanca esperanza.
Lluís Ribes i Portillo
L'esperança
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo
