Perdre’s per retrobar.
Olorar el dolor
tastar la llum
escoltar l’ombra.
Marxar per tornar.
Tant sols les pedres
resten per sempre.
Poemes
Poemes que he escrit aquests darrers anys. Alguns d'ells formen part de propostes literàries, altres són capritxos. Els poemes sempre estan en constant evolució, un poema és infinit.
Núvol de les paraules amb més reincidència:
algoritme cap cel cor cos dia dos mai mar nit sense ser sol temps terra tu
Cercador de poemes:
Els darrers poemes
Old fashioned
Glaçons al got
ensucrada angostura
cirera amagada.
Esfumes tot el whisky,
trobes la passió.
Old fashioned – Lluís Ribes i Portillo
Records
- Finestra Sant Telmo – Lluís Ribes i Portillo (cc)
Records
Ahir erets una mar d’estels‐records.
Entre la llum de cada recordança
teixies històries amb perseverança,
barcaroles amb harmònics acords.
Avui, rocs calcaris formen fiords
amagant una malaltia que avança
als passos d’una amarga i negra dansa
metamorfosis dels estels en bords.
No hi ha llum. El temps i l’espai et confonen.
El teu xarot ja no pot retenir
les teves històries que t’abandonen.
Però serà torxa al meu univers
l’estel‐record que llumenejarà
l’endemà, maror del teu darrer vers.
Lluís Ribes i Portillo
Vall
Vall
Sota cel blau
bufa suau mestral.
Un vol rasant
àliga al voltant.
Neu a la vall
muda tot el Montcalm.
Bèsties dormen al cau
somnis d’eterna pau.
Dalt el vessant
pou de tranquil·litat.
Ulls sobre l’estany
ones al seu mirall.
Trepitjada en fals
tot cau avall.
Lluís Ribes i Portillo
Intimitat
Intimitat
A la barra superior:
jerseis alpins
pantalons texans.
Americana de les Amèriques
corbates metropolitanes.
Vestits de bohèmia
picardies dels faraons;
tots suspesos
del penjador,
funàmbul obstinat i enigmàtic
que guarda la muda
-només si tens llar-
per no vestir nu
l’endemà.
