Un bloc personal
Sota cel blau
bufa suau mestral.
Un vol rasant
àliga al voltant.
Neu a la vall
muda tot el Montcalm.
Bèsties dormen al cau
somnis d’eterna pau.
Dalt el vessant
pou de tranquil·litat.
Ulls sobre l’estany
ones al seu mirall.
Trepitjada en fals
tot cau avall.
L’Omar agarrava
a la seva mà
un manoll de flors
que llançà a la mar.
Tots els plors dels seus records
se les emportà una onada
a prop de les pitjors pors
a prop de la seva dona.
Fàtima havia partit
per deixar de patir
dintre un antic vaixell
a un vell continent
que no conté popa
tan sols conté proa.
Vet aquí el vaixell
s’enfonsà a la mar
i la mort pillà
l’amor de l’Omar
i amb aquest amor
el seu gran tresor
que va bategar
a sota el seu cor.
“El gos autònom
l’ànima dependent
corretja urbana”
Lluís Ribes i Portillo
“Vent pastisser
fulles de sucre
branques torró d’ametlla
gotellada ben freda:
Les postres es preparen.”
