 |
| “Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc) |
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
De viure!
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
