Un paraigües
al rebedor s’oblida
la pluja marxa
com marxen les vergonyes
quan l’acte finalitza.
Un bloc personal
Un paraigües
al rebedor s’oblida
la pluja marxa
com marxen les vergonyes
quan l’acte finalitza.
Boira agrisada
a l’oceà de plata
un vaixell vola.
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo