Cercar
Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

Poema de los borrachos

El vino verde llena la copa
el amor puede sacarte del tiempo
o fijarte prisionero como a la
mariposa del coleccionista.
El amor levanta tus velos
te despoja de tus límites
con sus rayos incesantes.
El amor puede contigo,
conmigo,
con él o ella,
con nosotros.
Si tienes el corazón traspasado
donde se han abierto a golpes
los caminos,
la copa vacía.
Es el espacio
que espera
nuevos vinos
nuevos soles
nuevos corazones.
La poesia del borracho
a tropezones
dentro del cristal
a tientas dentro
del torrente
del latido.
El amor lo puede todo
te lavanta de la cama
y te lleva por la vida,
a empujones
o de la mano
siguiendo su rastro
rumoroso
o lleno de silencio.
El amor lo puede todo
si no le dejan
los corazones
rotos
pasar la luz entre las grietas
justo ante de romperse
en cientos de pedazos,
diamantes falsos,
ladrón de guante blanco
como copa vacía
vulnerable al grito
de la soprano.
¡Bravo!
Suena dentro del alma
del superviviente
el aplauso
de las noches de otoño
donde el invierno se asoma
en los huesos
de la gente
y el amor insiste
impertinente!
En las trincheras de Kherson.
El amor es inocente
el rinoceronte amante
y para él no hay mañana
ni antes.
Pudiéramos todos ser rinoceronte
destrás del horizonte.
¡chim pum!
Cantan los hambrientos
pidiendo amor
en sus versos
y escribiendo
!El amor lo puede todo!

BRLL

La llista del xat

Cada dia que no m’escrius
la gravetat de l’algoritme
t’empeny al fons la teranyina.
Les albades no escalfen.
Tan sols puc enviar-te un missatge
perquè tornis a la primera posició.

I l’aranya diu:
Hola, enrecorda’t de recollir els nens a les sis.

Lluís Ribes i Portillo

Maldestre

Encara no sé si la prudència
és a qui vaig convertir en la por
o per contra la por en la prudència.
No tinc idea a quin joc de màgia
jugava, tan sols sentia els reis
i les reines que s’escartejaven,
però la carta no apareixia.

Potser mai vaig ser il·lusionista,
o faltaven naips a la baralla
com el dos de cors que relliscà
en aquells llavis del primer dia.

Lluís Ribes i Portillo

Va ser una nit

Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.

Màrius Sampere

Cançó d’amor

No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.

poema

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama