Sempre han dit que només et veuria de nit
però aquest matí t’he trobat al costat,
al llit que ho encercla tos des dels principis
i que només l’alosa gosa reptar.
La llum precoç reverbera els teus vells solcs
marxes muda mentre arriba la meva presó:
mantenir-te present durant tot el dia
dintre de la meva cambra ressonant.
Només quan cau la foscor m’allibero
sota l’estol d’estornells grimpant balcons,
amb vertigen de no trobar-te enlloc.
I és, entre estels que humitegen el cel
i l’avió que mai ha deixat de volar,
que t’ensopego vessant tot el meu deler
perquè no sé pas si demà et trobaré.
poema
Transports
Transports
Els avions flairen els núvols,
els vaixells llepen oceans,
els cotxes manyeguen l’asfalt,
els trens esbossen nous paratges.
No té cap sentit arribar
si desapareix el viatge.
Els cors adoben desamors.
Lluís Ribes i Portillo
Canto a la nube
Canto a la nube
tú que en estos versos naces
en morada de los peces
tú que subes por las faldas
y lloran todas sus ramas
tú que emanas la bebida
sobre las frágiles raíces
tú que lustras adoquines
entre aquellas calles grises
tú que sobre los desiertos
te escondes tras los silencios
tú que a nuestra vieja luna
velas de plata tul.
¿qué paisaje te cobija
cuando este poema termina?
Lluís Ribes i Portillo
Hi tornem?
Hi tornem?
Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’estiren fent nus.
Els dos costats del cordó
juguen sobre la sabata.
Cenyits, s’estiren fent llaç
L’estima a caminar junts;
si el tibes per un costat
s’esfuma al llit del record.
Els dos costats del cordó
dormen sobre la sabata.
Creuats, s’arrufen tots dos.
Lluís Ribes i Portillo
Va de somnis
Va de somnis
El repòs ens emmena moments diaris
dibuixats en tela confessional
a la nostra tendra escorça cerebral.
Són els coneguts somnis i tenim varis:
Aquells per exemple d’inferns sanguinaris
o que ens segresten dintre d’un cos banal
o que ens fan volar per l’espai sideral
o retrobar-nos amb éssers funeraris.
Però n’hi ha un amb una singularitat
que ens allibera del llast fix fet de plom
més enllà del repòs que aquí hem esmentat.
El seu port d’arribada és felicitat
el seu goig llibertat i és el que tothom
anomena el somni que es fa realitat.
Lluís Ribes i Portillo
