Fona
Les plors dels parents
ruixen els camps de llavors
breus murs de l’hivern.
Sóc la teva pedra
al joc de la guerra.
Plantada a la base
en tibada goma
al frec de la galta
els dits que m’aturen
en gallet primari
fins que m’alliberes
plena d’energia.
Sóc la pedra que
clamaré parents!
Sóc la pedra que
eixugaré plors!
Sóc la pedra que
farà caure murs!
Sóc la pedra que
redimirà camps!
En sentit contrari
un metall hostil,
al teu parietal-
temporal esquerre,
entra silenciós.
Lluís Ribes i Portillo
