Cercar
Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

La pioggia nel pineto

Taci. Su le soglie

del bosco non odo

parole che dici

umane; ma odo

parole più nuove

che parlano gocciole e foglie

lontane.

Ascolta. Piove

[…]

Gabriel D’Annunzio

La llista del xat

Cada dia que no m’escrius
la gravetat de l’algoritme
t’empeny al fons la teranyina.
Les albades no escalfen.
Tan sols puc enviar-te un missatge
perquè tornis a la primera posició.

I l’aranya diu:
Hola, enrecorda’t de recollir els nens a les sis.

Lluís Ribes i Portillo

Maldestre

Encara no sé si la prudència
és a qui vaig convertir en la por
o per contra la por en la prudència.
No tinc idea a quin joc de màgia
jugava, tan sols sentia els reis
i les reines que s’escartejaven,
però la carta no apareixia.

Potser mai vaig ser il·lusionista,
o faltaven naips a la baralla
com el dos de cors que relliscà
en aquells llavis del primer dia.

Lluís Ribes i Portillo

Va ser una nit

Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.

Màrius Sampere

Cançó d’amor

No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.

poesia

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama