Cercar
Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

Va ser una nit

Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.

Màrius Sampere

Cançó d’amor

No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.

Aquesta quietud

Aquesta quietud després del vendaval:
El calze i les espines.
Aquesta claredat immòbil de les aigües:
El molinet de la paraula:
La rotació de l’estel que s’aflama:
La perla del lotus.
Aquest silenci de febrer
quan l’ocell retorna al cau de la llavor dormida:
La cendra dels nombres.
El trànsit a la plenitud serena.

Joan Navarro

Fotografia ressuscitada

M’han posat a dormir al saló,

ahir teníem visita:

pel meu sant va venir molta gent,

i la tia Fanny va regalar-me

una capsa vermella de caramels

on podré guardar la meva gran col·lecció d’erugues.

Em desperto —cap a les set del matí— i veig

les culleres de plata, els gots de vi,

tot de cadires al voltant de la taula.

O potser somio? Els convidats encara hi són,

i els miro des d’una llunyania

on ja són morts, i jo també

tinc un altre nom, però no puc dir-lo.

Xènia Dyakonova, del llibre Dos Viatges

Morir

Morir: potser només

perdre forma i contorns,

desfer-se,

ser xuclada endins

de l’úter viu,

matriu de déu

mare: desnéixer.

Maria-Mercé Marçal

poesia

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama