Un bloc personal
(exercici IV)
Estic a l’ordinador
i només sento soroll
les paraules s’amaguen darrere els pensaments
pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res
a dir i el dia es fa de nit.
Tecles
sense criteri
quan la lluna diu adéu
mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.
Somiar és poesia
però sense ser-ho
omplint-me de tristor
quan m’aixeco
al matí
.
Lluís Ribes i Portillo
(exercici I)
Amunt la muntanya
una margarida
música fa.
Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.
Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.
Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.
Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.
Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.
Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.
fa fred
