Fona

Fona

    Les plors dels parents
    ruixen els camps de llavors
    breus murs de l’hivern.

Sóc la teva pedra
al joc de la guerra.
Plantada a la base
en tibada goma
al frec de la galta
els dits que m’aturen
en gallet primari
fins que m’alliberes
plena d’energia.

Sóc la pedra que
 clamaré parents!
Sóc la pedra que
 eixugaré plors!
Sóc la pedra que
 farà caure murs!
Sóc la pedra que
 redimirà camps!

En sentit contrari
un metall hostil,
al teu parietal-
temporal esquerre,
entra silenciós.

      Fona

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest