Un bloc personal
A la barra superior:
jerseis alpins
pantalons texans.
Americana de les Amèriques
corbates metropolitanes.
Vestits de bohèmia
picardies dels faraons;
tots suspesos
del penjador,
funàmbul obstinat i enigmàtic
que guarda la muda
-només si tens llar-
per no vestir nu
l’endemà.
Hola, Fa unes setmanes al curs de poesia de l’Ateneu Barcelonès vam rebre la visita del poeta Jordi Pàmias qui ens va fer una classe magistral després que tots ens haguéssim llegit el seu llibre “Terra, mite, àngel” (Pagès editors) que recull tres de les seves obres més destacades: Terra cansada (2004), Narcís i l’altre …
…
i sec
a frec
de foc,
remoc
el fems
del temps
… ( Enric Casasses )
i doncs
petons
que faig
en fals
devers
la pell
de dolç
amor,
el vent
ponent
bufar
al llamp
del cos
al fons
del buit
podrit.
Records
dels focs
que cremen
a Tremp.
L’Omar agarrava
a la seva mà
un manoll de flors
que llançà a la mar.
Tots els plors dels seus records
se les emportà una onada
a prop de les pitjors pors
a prop de la seva dona.
Fàtima havia partit
per deixar de patir
dintre un antic vaixell
a un vell continent
que no conté popa
tan sols conté proa.
Vet aquí el vaixell
s’enfonsà a la mar
i la mort pillà
l’amor de l’Omar
i amb aquest amor
el seu gran tresor
que va bategar
a sota el seu cor.
“El gos autònom
l’ànima dependent
corretja urbana”
Lluís Ribes i Portillo
