treballaré el teu cos
minuciosament.
despertaré el desig
del marbre dels teus flancs.
hi ha tanta nit en el teu cos!
i escopiré l’amor
com qui s’adona a temps
del frau de l’esperança.
poesia
XLVI
Todo río vuelve a su cauce y el polvo a la tierra. No es hacia lo alto que se despliegan las alas: volar se vuela en las honduras que las raíces cavaron.
XLVI – Hugo Mújica
Ítaca – C. P. Cavafis
Cuando emprendas tu viaje a Itaca pide que el camino sea largo, lleno de aventuras, lleno de experiencias. No temas a los lestrigones ni a los cíclopes ni al colérico Poseidón, seres tales jamás hallarás en tu camino, si tu pensar es elevado, si selecta es la emoción que toca tu espíritu y tu …
Records
- Finestra Sant Telmo – Lluís Ribes i Portillo (cc)
Records
Ahir erets una mar d’estels‐records.
Entre la llum de cada recordança
teixies històries amb perseverança,
barcaroles amb harmònics acords.
Avui, rocs calcaris formen fiords
amagant una malaltia que avança
als passos d’una amarga i negra dansa
metamorfosis dels estels en bords.
No hi ha llum. El temps i l’espai et confonen.
El teu xarot ja no pot retenir
les teves històries que t’abandonen.
Però serà torxa al meu univers
l’estel‐record que llumenejarà
l’endemà, maror del teu darrer vers.
Lluís Ribes i Portillo
Vall
Vall
Sota cel blau
bufa suau mestral.
Un vol rasant
àliga al voltant.
Neu a la vall
muda tot el Montcalm.
Bèsties dormen al cau
somnis d’eterna pau.
Dalt el vessant
pou de tranquil·litat.
Ulls sobre l’estany
ones al seu mirall.
Trepitjada en fals
tot cau avall.
