dos terços
General
Exposició de Fotografia a Sant Celoni
Sant Celoni és una bonica vila als peus del Montseny, al Vallès Oriental. Durant aquest mes de febrer fins al 10 de març s’exposa l’exposició de fotografia “Dues Visions Dues Mirades” de la Mireia Margenat i la meva germana, l’Elisenda Ribes. L’exposició es realitza en un entorn de luxe com és La Rectoria Vella de la vila i són al voltant de trenta fotografies exquisidament presentades.
Mireia Margenat presenta
- Al Descobert: Diferents vessants que relaciona el paisatge humà amb la natura. Paisatge natural i paisatge cultural, una mostra de com ens relacionem amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.
Elisenda Ribes presenta
- Camins interiors: Què ens separa de l’exterior? Una fina capa de pell permeable que ens envolta to el cos i defineix el nostre espai. Un espai habitat per incerteses, veritats, pors, intuïcions, dubtes i molt més que no sempre es mostra ii podem trobar reflectit en el nostre entorn
- L.T.R.S.H.D.D.E. : Los tránsitos revelados se harán desaparecer del entendimiento
- L’inescrutable: L’inescrutable significació de la presència de l’amor
Podeu visitar l’exposició de Dijous a Dissabtes a la tarda (17h. a 20h. del vespre) i Diumenges i festius de 11.30h. a 13.30h. del migdia i de 17h. a 20h.
La dona de les dunes / 砂の女
Us porto una de les joies que he vist al 71 Festival de Cinema de Sant Sebastià. Woman in the Dunes del director japonès Hiroshi Teshigahara. I és que aquest any s’ha fet un cicle de pel·lícules de la seva obra cinematogràfica i aquesta pel·li és una de les seves obres mestres. Mireu-la, les interpretacions, …
Els oblidats
Aquesta entrada llista els articles del bloc dels que no vàreu tenir notificació des d’abril pels problemes tècnics i potser els heu perdut. Però abans de la llista recordar-vos: I ara sí, el llistat dels articles que van quedar oblidats: No hi ha barreres – 24 de maig de 2022 Gos – 13 d’agost 2022 …
Somni
Feia una migdiada ardent, jo jeia immòbil, amb plom al pit, en una vall del Daguestan; la profunda ferida encara fumejava, la sang se m'escolava, degotant. Jeia tot sol damunt la sorra de la vall; m'envoltava el rocam, entre pendissos torts, el sol cremava els cims, a mi també em cremava i jo, però, dormia el son dels morts. En aquest son, veia que, ple de lluminària, al meu país, al vespre, feien un festí; joves donzelles, amb garlandes als cabells, alegres conversaven sobre mi. Però una d'elles no parlava alegrament i, pensarosa, no es ficava en la conversa; qui sap per quin motiu, la seva ànima jove en un somni molt trist estava immersa. En aquest somni, veia un cos que coneixia jaient tot sol en una vall del Daguestan; una ferida al pit, negrosa, fumejava i un doll de sang s'anava refredant.
Poema Somni, de Mikhaïl Lérmontov en traducció d’Arnau Barios
