Cercar
Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

La pobreza máxima

[…]El corolario es evidente -el dinero no da la felicidad- pero Vázquez va más allá al introducir un segundo elemento aún más dramático: el miedo a perder la felicidad. La pobreza máxima, parece decirnos, no es de quien es pobre, sino de quien se siente pobre, porque hubo un tiempo en el que fue rico y no supo verlo.
[…]

1 comentari a “La pobreza máxima”

  1. O sea, media país está infeliz…
    Es interesante que haya cada vez más gente replanteándose qué significa estar bien. Muchos se están dando cuenta ahora, a lo bruto, en qué nivel andaban. Al menos, en qué nivel material. Hoy en una entrevista, el escritor Eudardo Mendoza también incide en una apreciación similar:

    “Ara ens adonem que els darrers anys han estat una etapa de luxe, però no n’érem conscients. I per això estem com estem, perquè pensàvem que era la cosa més natural del món. Es feien extravagàncies públiques i privades. Tots en som culpables: hem actuat exactament igual que els banquers i els governs. I ningú no ha dit mai: parin!

    http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/EDUARDOMENDOZA-Barcelona-ciutat-equip-futbol_0_627537249.html

Els comentaris estan tancats.

General » La pobreza máxima

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama