L’Omar agarrava
a la seva mà
un manoll de flors
que llançà a la mar.
Tots els plors dels seus records
se les emportà una onada
a prop de les pitjors pors
a prop de la seva dona.
Fàtima havia partit
per deixar de patir
dintre un antic vaixell
a un vell continent
que no conté popa
tan sols conté proa.
Vet aquí el vaixell
s’enfonsà a la mar
i la mort pillà
l’amor de l’Omar
i amb aquest amor
el seu gran tresor
que va bategar
a sota el seu cor.
