Arxius de temps - Lluís Ribes i Portillo

Singularitats

lluisribes — Thu, 05 Mar 2020 06:59:19 +0000

Mai vaig creure que dos universos
en paral·lel poguessin tocar-se.
– Tan sols un cop,
que no ho sàpiga ningú.
I van caure els estels, els planetes
i les llunes. També la gravetat
que arrossegà el buit i el temps.
I de la fusió, un petit forat negre
amagat a les nostres vides.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Singularitats ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Qüestions temporals

lluisribes — Sat, 01 Feb 2020 20:23:54 +0000

Fer temps no és guanyar-ne:
no tens més a la butxaca
per més que en facis. De fet,
és un forat al pantaló
per on cau i es perd a l’herba alta.
Després serà l’hora de desfer el temps
i et preguntaràs què s’ha fet d’ell.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Qüestions temporals ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Les males jugades

lluisribes — Thu, 16 Jan 2020 21:16:46 +0000

Quan els reis d’orient
perden la màgia.
Quan el primer amor arriba
per no ser l’últim.
Quan els nens apareixen
i el temps s’amaga…
i torna quan ja no tens forces.
Quan els xiprers ara et saluden
amb un fins aviat.
Quan el darrer company de viatge
et guarda el teu visat a la butxaca.
Quan els versos no pots ficar-los
en un gobelet i tornar a tirar.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Les males jugades ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Com enrogeix la dolça poma

lluisribes — Tue, 04 Dec 2018 22:39:54 +0000

Com enrogeix la dolça poma a l’alta branca,
a dalt de tot de la més alta de les branques;
van descuidar-se-la els que feien la collita
no, que no era per descuit, era que no
aconseguien arribar-hi…

Safo de Lesbos

Tan sols tu, darrer jornaler,
que no tens cap mena de pressa,
la vas fer caure del pomer
podrint-la bé a sobre la terra
i fent que els joiosos sements
penetrin la foscor incerta.
Al cap i a la fi, ets el temps,
i ja pots treure’t el barret
fins al proper mes de novembre.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Com enrogeix la dolça poma ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

El Glaç

lluisribes — Sun, 30 Sep 2018 09:17:46 +0000

El glaç
Davant de tu, el glaç.
Cos dur i sordmut
escultor de valls
destructor de roques.
Transparent d’essència
opac d’esperit.
Cambra de l’atzur
i la maragda
amb la pell de foc,
funda del temps orfe.
Davant del glaç, tu.
I amb el teu escalf
jo desaparec.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada El Glaç ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Hera

lluisribes — Thu, 14 Jun 2018 21:05:25 +0000

Hera
M’agrada mirar-te Hera
a dalt plena d’estels
al buit de tela negra
presó hermètica del temps
que en els rius de la Terra
t’atrapa en un torrent
que enfonsa les idees,
que la vida arrossega.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Hera ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

No raja

lluisribes — Mon, 21 May 2018 12:59:44 +0000

No raja
Els astres han clos els fanals
i el cel que ja no vol plorar,
fuig darrera de l’infinit
i amb ell tots els nostres oceans.
El terra dur, impenetrable,
empresona cada llavor
i els rius no arriben a cap lloc.
Els boscos esperen al vent
que ha decidit no volar més
mentre estols d’aloses emigren
al sur de l’hivern extraviat
a on l’escombra vella i mandrosa
xerra amb una taranyina orfe.
Tots els colors de la natura
es precipiten al marró.
La por s’esborrona i s’amaga,
la joia no en sap de somriures,
l’esperança és tota una incrèdula,
la tristesa una mentidera.
L’Edèn ha tancat per vancances,
l’infern, glaçat i el glaç vapor.
La Mort juga aburrida al dòmino.
El temps fa temps que va morir
i l’amor tan sols és un mot.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada No raja ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

El tren

lluisribes — Wed, 14 Mar 2018 21:08:03 +0000

El tren
la locomotora
el vagó
el passadís
el seient
m’arrosseguen a través d’erms
per una costura terrera
paral·leles mudes del temps
que em retrobaran ja vençut
a l’estació sense finestra.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada El tren ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Les mirades no tenen vergonya

lluisribes — Tue, 27 Feb 2018 21:24:38 +0000

Les mirades no tenen vergonya
Ensopeguen a l’oceà immens
i s’amarren en un temps fugaç:
L’ona de pler que fervosa puja
fins aquell embat que al cor colpeix
i trenca els esguards que oposats
deixen una estela de gasoil
melangia en un oceà convuls.
El bes parlaria de l’amor,
i les paraules dels secrets
que no podrem compartir mai.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Les mirades no tenen vergonya ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.

Revetlla

lluisribes — Thu, 09 Mar 2017 21:55:05 +0000

Tornant del ball del meu oblit
el temps retens
i amb aquell esguard exquisit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
No parem en tot el festeig
sota tonada
de l’orquestra i el seu solfeig.
La nit tornada
tot junts enfilem pel passeig
d’aquell pretèrit diluït.
Amb què em sorprens?
Ta reconquesta al cobrellit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.

Lluís Ribes i Portillo

L'entrada Revetlla ha aparegut primer a Lluís Ribes i Portillo.