Tornant del ball del meu oblit
el temps retens
i amb aquell esguard exquisit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
No parem en tot el festeig
sota tonada
de l’orquestra i el seu solfeig.
La nit tornada
tot junts enfilem pel passeig
d’aquell pretèrit diluït.
Amb què em sorprens?
Ta reconquesta al cobrellit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
Lluís Ribes i Portillo
