Les mirades no tenen vergonya
Ensopeguen a l’oceà immens
i s’amarren en un temps fugaç:
L’ona de pler que fervosa puja
fins aquell embat que al cor colpeix
i trenca els esguards que oposats
deixen una estela de gasoil
melangia en un oceà convuls.
El bes parlaria de l’amor,
i les paraules dels secrets
que no podrem compartir mai.