Sempre han dit que només et veuria de nit
però aquest matí t’he trobat al costat,
al llit que ho encercla tos des dels principis
i que només l’alosa gosa reptar.
La llum precoç reverbera els teus vells solcs
marxes muda mentre arriba la meva presó:
mantenir-te present durant tot el dia
dintre de la meva cambra ressonant.
Només quan cau la foscor m’allibero
sota l’estol d’estornells grimpant balcons,
amb vertigen de no trobar-te enlloc.
I és, entre estels que humitegen el cel
i l’avió que mai ha deixat de volar,
que t’ensopego vessant tot el meu deler
perquè no sé pas si demà et trobaré.
Tag per poema: nit
L'amant fidel
Ets l’estimat més discret
t’amagues de les converses
i a les marees adverses
m’enfilo al teu ganivet
on em fas un tall ben net
suporant l’amargor,
nova ganyada d’enyor.
Oh solitud a la nit
que m’aferra sobre el llit
i amanyaga el meu dolor.
Lluís Ribes i Portillo
Revetlla
Tornant del ball del meu oblit
el temps retens
i amb aquell esguard exquisit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
No parem en tot el festeig
sota tonada
de l’orquestra i el seu solfeig.
La nit tornada
tot junts enfilem pel passeig
d’aquell pretèrit diluït.
Amb què em sorprens?
Ta reconquesta al cobrellit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
Lluís Ribes i Portillo
Assegut a la barra
Mai veuràs noia
sola al bar de la nit.
Només vestigi.
Lluís Ribes i Portillo
Caral·luma creixenera
Oh, caral·luma que florejarà
sobre tremors d’afermadora ensuma
la primavera que s’enfonsarà
a l’ombra balma on la vida s’esfuma.
Vil buida-sacs, per quan faràs singlar
lluny les llavors dels gorgs pels rius d’escuma?
Terra promesa! planell sense dol
a l’horitzó amagatall de l’atol.
Però no hi ha acollença a la terra nova
tan sols deshonres com grans al desert
oblit origen de fonoll i bova.
Llavor forana jeus al descobert
deler de nit dintre la humida alcova:
plantar principi sota fang incert.
Flor caral·luma creixenera al sol
que a l´horitzó portaràs el consol.
Lluís Ribes i Portillo
