Eres mi luna,
pero no sé alunizar
en tu desierto.
poesia
Poètica
Kiedy zacząlem pisać, nie wiedzialem wcale…
Tomasz Rócycki
Quan vaig començar a escriure, de cap de les maneres
coneixia el secret, verí dels brots arborescents.
Portat per un vent eremita de la tardor
el verd pulcre deixa pas a una calidesa freda.
És l’inici de tots els comiats: Els arbres ploren
mentre el bosc sencer ordeix la catifa de Caront.
El vent no deixa de bufar, només queden les branques,
i si no hagués escrit, les fulles de versos orfes
a l’aire, s’enlairarien i caurien de nou.
Lluís Ribes i Portillo
El Glaç
El glaç
Davant de tu, el glaç.
Cos dur i sordmut
escultor de valls
destructor de roques.
Transparent d’essència
opac d’esperit.
Cambra de l’atzur
i la maragda
amb la pell de foc,
funda del temps orfe.
Davant del glaç, tu.
I amb el teu escalf
jo desaparec.
Lluís Ribes i Portillo
Baja Costura
Baja costura
Quítame la escarpela
de culpa. Yo no he rasgado
tu mundo ni he recortado
de tus alforjas la tela
para vestir mi cautela.
No es gala que me merezca,
aunque de lejos parezca
alfombra de bienvenida.
Prefiero andar desvestida,
que el paso no se entorpezca.
Rosana Alija
Víctor
Sense Cicatriu
Avui tocava ser sol davant del mar
Ferida que no tanca.
No tallo cap branca
de l’arbre de l’amor.
Qui estima no pensa
què vol dir aquest mot.
Ferida que no tanca,
carícia que manca
en un moment de mort.
Qui estima somia
què pot ser aquest sot.
Ferida que no tanca,
natura que no és franca.
La boca es menja el cor.
Qui estima sospita
què agrirà aquest llot.
De mot a sot.
De sot a llot.
De llot a mot.
Dia 1
