Un bloc personal
Pera penjada
Pera penjada, ets claror
davant la mirada immòbil
d’aquell qui jeu al cau dels somnis
dintre cambra xafarot
mentre les parets mormolen:
la fressa de la nevera,
el xeric d’una parella,
l’esvalot d’una sirena.
Pera penjada, ets foscor
i ara la mirada ja orba
tanca tota coneixença
que durant el dia ofega.
Lluís Ribes i Portillo
L’escala
Graons de tardor
pom carceller de sentits,
puges cap amunt.
Lluís Ribes i Portillo
Aviones de papel
Es posible doblar
Una hoja de papel
Con esmero
En los puntos indicados
Doblar desdoblar
Volver a doblar
Repetir el pliegue
Varias veces
Hasta alcanzar
La forma deseada
Exhalar aire tibio
Sobre la punta
Finalmente lanzar
Lejos de uno
O sobre un arbusto
Y esperar que vuele
Pero el método
Verdaderamente noble
Es doblar el viento
En los puntos indicados
Doblar desdoblar
Volver a doblar
Lanzar contra
Una hoja de papel
Y no esperar nada
En Mi Ciudad Algún Día
Yo viviré algún día
el rojo vino; el aire
de tu recuperada
libertad y saldré
por tus calles cantando
cantando hasta quedarme
sin voz -porque serás
de nuevo y para siempre-
albergue de extranjeros
hospital de los pobres
patria de los valientes
tú, Laye, mi ciudad.
Demà la Mare
celebra el Sant.
Avui hi som
per saber-nos tots germans
sense fronteres de generació o llinatge.
Ara, avui i demà, desig i sort.
I anem!
Anem enllà amb somrís;
que ens acompanyi una alegria fonda,
per tot el que és viscut
i el que és donat.
Que és molt i bo,
i és prou, malgrat ser sempre afany
– que deia el poeta.
El camí fet, allò trobat,
i els éssers que a l’encontre ens han vingut,
per compartir llocs i moments,
dies i nits,
llum i més llum.
Danses i cants i vents i quietud.
La música incessant de les esferes,
el solc dún sentiment inexhaurible:
Gratitud.
Víctor Obiols, 14 d’agost de 2017
Gràcies per la teva genorisitat per dedicar-me’l
