A l’autobús de llarg recorregut
arribes al destí que ha jurat silenci.
Lluny del teu carnet d’identitat,
t’emmanilles amb unes gotes de perfum
per ingressar a la cel·la de l’amant.
Lluís Ribes i Portillo
poema
Allegro non molto
La capsa de música
es congela el somriure
la tapa oberta
s’atura el cor
el ressort en tensió
cristal·litzen els ulls
la maneta alliberada
se segellen els porus
el cilindre gira
els músculs s’encartonen
Vivaldi crida l’hivern
es tanquen el pulmons
els reblons s’alcen
es glaça la sang
les làmines percudeixen
soterrades despulles
la mort balla amb tutú
i darrere del teló
la primavera espera.
Lluís Ribes i Portillo
Joncar amb Rambles
Sempre penses que mai t’acabaràs el cucurutxo.
Però com tot, té un final. En resten dos vestigis:
un marxa fugaç amb el tovalló de paper
l’altre es queda en un racó ben amagat
i intenta escapar per les papiles humides
ara que m’apropo a la gelateria de la cruïlla.
Lluís Ribes i Portillo
Notícies falses
Les persones es perden a les muntanyes
però sentint el rum-rum de les seves veus
a l’abisme del bosc ancià hi penetra,
un cop més, l’esclat fosc sobre la verge molsa.
Lluís Ribes i Portillo (versió d’un poema de Wang Wei)
Qüestions temporals
Fer temps no és guanyar-ne:
no tens més a la butxaca
per més que en facis. De fet,
és un forat al pantaló
per on cau i es perd a l’herba alta.
Després serà l’hora de desfer el temps
i et preguntaràs què s’ha fet d’ell.
Lluís Ribes i Portillo
