T’abraço com el poema,
del primer al darrer vers.
Et beso com la rima,
colpeig a cada tònica.
T’endinso com la imatge,
papallona de sentits.
La vida:
passió fins al buit.
Destins
La nit és lleu. Els dos amants s’han adormit.
Té dos presents l’Amor dintre la mà discreta.
¿A qui darà l’enyor?¿A qui l’oblit?
Destins – Josep Carner
Menorca
Perdre’s per retrobar.
Olorar el dolor
tastar la llum
escoltar l’ombra.
Marxar per tornar.
Tant sols les pedres
resten per sempre.
Menorca – Lluís Ribes i Portillo
treballaré el teu cos
treballaré el teu cos
minuciosament.
despertaré el desig
del marbre dels teus flancs.
hi ha tanta nit en el teu cos!
i escopiré l’amor
com qui s’adona a temps
del frau de l’esperança.
