No es que las piedras sean mudas;
sólo guardan silencio.
Piedras
M'ha…
De sol sadoll,
de lluna ple,
m’ha faltat llum.
I, què hem après?
Doncs, ben mirat,
potser ben poc,
potser no res.
M’ha… – Víctor Obiols
Sinopsi
T’abraço com el poema,
del primer al darrer vers.
Et beso com la rima,
colpeig a cada tònica.
T’endinso com la imatge,
papallona de sentits.
La vida:
passió fins al buit.
