O
Baja Costura
Baja costura
Quítame la escarpela
de culpa. Yo no he rasgado
tu mundo ni he recortado
de tus alforjas la tela
para vestir mi cautela.
No es gala que me merezca,
aunque de lejos parezca
alfombra de bienvenida.
Prefiero andar desvestida,
que el paso no se entorpezca.
Rosana Alija
Víctor
Sense Cicatriu
Avui tocava ser sol davant del mar
Ferida que no tanca.
No tallo cap branca
de l’arbre de l’amor.
Qui estima no pensa
què vol dir aquest mot.
Ferida que no tanca,
carícia que manca
en un moment de mort.
Qui estima somia
què pot ser aquest sot.
Ferida que no tanca,
natura que no és franca.
La boca es menja el cor.
Qui estima sospita
què agrirà aquest llot.
De mot a sot.
De sot a llot.
De llot a mot.
Dia 1
Víctor Obiols
Víctor
Francesc
ser endins
ser ésser de vida lenta
tan lenta que semblés roca
tan roca com si fos cleta
tan cleta i fonda
que semblés mar
tan mar de pell
que només fos
que sexe i temps
deler de carn
solatge i llera
escuma entrant
en molsa d’anys
Francesc López
