Has passat com un minut pel rellotge;
Ara toca esperar tota una altra hora
retrobar-te i no saber si podré
tenir-te més de seixanta segons.
Eres mi luna
Eres mi luna,
pero no sé alunizar
en tu desierto.
Lluís Ribes i Portillo
Poètica
Kiedy zacząlem pisać, nie wiedzialem wcale…
Tomasz Rócycki
Quan vaig començar a escriure, de cap de les maneres
coneixia el secret, verí dels brots arborescents.
Portat per un vent eremita de la tardor
el verd pulcre deixa pas a una calidesa freda.
És l’inici de tots els comiats: Els arbres ploren
mentre el bosc sencer ordeix la catifa de Caront.
El vent no deixa de bufar, només queden les branques,
i si no hagués escrit, les fulles de versos orfes
a l’aire, s’enlairarien i caurien de nou.
Lluís Ribes i Portillo
El Glaç
El glaç
Davant de tu, el glaç.
Cos dur i sordmut
escultor de valls
destructor de roques.
Transparent d’essència
opac d’esperit.
Cambra de l’atzur
i la maragda
amb la pell de foc,
funda del temps orfe.
Davant del glaç, tu.
I amb el teu escalf
jo desaparec.
Lluís Ribes i Portillo
O
