Les habitacions buides
Les habitacions buides
no tenen sentit.
Els castells estan tristos
i la plaça de la Revolució
plena de desconeguts.
Lluís Ribes i Portillo
El cel verd…
El cel verd
la mar groga
la terra blava
les ombres blanques.
El meu món.
El present està trist
El present està trist,
mai podrà ser futur
mai va poder ser passat.
Lluís Ribes i Portillo
Sobre el quadre de Turner
El port de Calais mulla encara la tela,
l’oli i la consciència de foscor.
Arriba la barca sobre llengües del mar d’Ulisses,
engolint sota l’escuma les vides
que s’enfonsaren com pedres.
El cel és un cos turmentat de grisos.
Trona en aquells que encara s’aferren
a la fusta surant sobre l’oblit.
En aquest abisme obres un tros de cel
perquè volin els albatros indolents
i dibuixes el darrer traç: una claror a l’horitzó.
Però en realitat, ja fa anys que res es mou a la tela.
William, per què vas pintar un altre paisatge?
Lluís Ribes i Portillo
