Un bloc personal
Ceratina
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura.
A un costat el mar,
a l’altre la roca
dels penya-segats.
De nit sóc la tortuga
que s’endinsa al mar.
Alliberat de la terra
em submergeixo a escriure
dels misteris enfonsats.
De dia sóc una closca
que recorre la platja dura,
esperant la nit
que el meu teclat qwerty
escrigui l’abisme.
Lluís Ribes i Portillo
En el processador,
entre cada cicle de rellotge, no res.
En el nostre cor,
entre cada bateg, silenci.
Lluís Ribes i Portillo
Eres l’amo del PC,
dominaves el hardware
oferint-lo a la nostra voluntat
mentre ens abraçàvem
al neoliberalisme.
Tu, un forat negre
que va envair les nostres cases
treballant de valent però incapaç
de fer dues tasques alhora.
Gràcies! Gràcies! Gràcies!
i perdona’ns quan et vam llançar
per una finestra.
Vull lleteta amb xocolata – demanes
quan et segresten dels teus somnis.
Són les set de la matinada, assegut
al teu costat et desitjo bon dia
mentre el sol, més mandrós a l’hivern,
encara pot dormir una estona.
Aviat t’obriré la porta per on sortiràs
a fer-te una mica més gran
abans que tornis, a la nit, al teu cau.
Quan siguis tu qui obri aquesta porta,
la teva llet estarà agra,
els teus somnis segrestats,
ningú et desitjarà bon dia
i t’hauràs fet massa gran.
Però el seu cor serà feliç com el sol,
que a l’hivern, encara pot dormir una estona.
Des que vau descobrir el foc
no heu parat d’anomenar-me
per amagar la por,
per justificar la guerra.
No m’heu deixat ni un dia de descans.
I jo us dic:
deixeu-me en pau!
moriu-vos tots
i així podré morir
amb vosaltres.
LLuís Ribes i Portillo
