No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.
General
Renovació de la web
Aquest cap de setmana s’ha fet la renovació de la web després del darrer canvi el 2015. Molts canvis interns i tecnològics i també d’estructuració. Primer us comentaré els canvis d’estructuració i després els que fan referència a tecnologia del web. Estructuració 3 seccions Torna al format de bloc, és a dir, la pàgina inicial …
Aquesta quietud
Aquesta quietud després del vendaval:
El calze i les espines.
Aquesta claredat immòbil de les aigües:
El molinet de la paraula:
La rotació de l’estel que s’aflama:
La perla del lotus.
Aquest silenci de febrer
quan l’ocell retorna al cau de la llavor dormida:
La cendra dels nombres.
El trànsit a la plenitud serena.
Fotografia ressuscitada
M’han posat a dormir al saló,
ahir teníem visita:
pel meu sant va venir molta gent,
i la tia Fanny va regalar-me
una capsa vermella de caramels
on podré guardar la meva gran col·lecció d’erugues.
Em desperto —cap a les set del matí— i veig
les culleres de plata, els gots de vi,
tot de cadires al voltant de la taula.
O potser somio? Els convidats encara hi són,
i els miro des d’una llunyania
on ja són morts, i jo també
tinc un altre nom, però no puc dir-lo.
Xènia Dyakonova, del llibre Dos Viatges
Morir
Morir: potser només
perdre forma i contorns,
desfer-se,
ser xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.
