Ueno Faces
General
Va ser una nit
Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.
Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.
Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.
Cançó d’amor
No diré mai, no diré mai l’amor,
perquè l’amor no pot ser dit.
No intentaré –no gosaré– l’amor,
perquè del tot no pot ser assumit.
Potser, qui sap si per l’areny dels anys
m’acostaré silenciós al riu
on pesca absort l’home que no somriu,
capblanc, mirant com llisca, sense afanys,
la vida i sent el cant d’un negre ocell.
Potser d’amor li parlaré a ell.
Renovació de la web
Aquest cap de setmana s’ha fet la renovació de la web després del darrer canvi el 2015. Molts canvis interns i tecnològics i també d’estructuració. Primer us comentaré els canvis d’estructuració i després els que fan referència a tecnologia del web. Estructuració 3 seccions Torna al format de bloc, és a dir, la pàgina inicial …
Aquesta quietud
Aquesta quietud després del vendaval:
El calze i les espines.
Aquesta claredat immòbil de les aigües:
El molinet de la paraula:
La rotació de l’estel que s’aflama:
La perla del lotus.
Aquest silenci de febrer
quan l’ocell retorna al cau de la llavor dormida:
La cendra dels nombres.
El trànsit a la plenitud serena.
