Generic filters
Cerca exacta
Cercar als títols
Cercar en el contingut
Search in excerpt
Categories
Fotos
Poemes
Viatges

Poema de los borrachos

El vino verde llena la copa
el amor puede sacarte del tiempo
o fijarte prisionero como a la
mariposa del coleccionista.
El amor levanta tus velos
te despoja de tus límites
con sus rayos incesantes.
El amor puede contigo,
conmigo,
con él o ella,
con nosotros.
Si tienes el corazón traspasado
donde se han abierto a golpes
los caminos,
la copa vacía.
Es el espacio
que espera
nuevos vinos
nuevos soles
nuevos corazones.
La poesia del borracho
a tropezones
dentro del cristal
a tientas dentro
del torrente
del latido.
El amor lo puede todo
te lavanta de la cama
y te lleva por la vida,
a empujones
o de la mano
siguiendo su rastro
rumoroso
o lleno de silencio.
El amor lo puede todo
si no le dejan
los corazones
rotos
pasar la luz entre las grietas
justo ante de romperse
en cientos de pedazos,
diamantes falsos,
ladrón de guante blanco
como copa vacía
vulnerable al grito
de la soprano.
¡Bravo!
Suena dentro del alma
del superviviente
el aplauso
de las noches de otoño
donde el invierno se asoma
en los huesos
de la gente
y el amor insiste
impertinente!
En las trincheras de Kherson.
El amor es inocente
el rinoceronte amante
y para él no hay mañana
ni antes.
Pudiéramos todos ser rinoceronte
destrás del horizonte.
¡chim pum!
Cantan los hambrientos
pidiendo amor
en sus versos
y escribiendo
!El amor lo puede todo!

BRLL

26L

El Prat, 2022 – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Volar per estimar.

Aterrar a la pista incorrecta

de la ciutat escollida.

Motor i a l’aire.

Lluís Ribes i Portillo

Va ser una nit

Va ser una nit.
Anem-nos a morir, va dir la mare.
M’agafava fortament la mà.
Jo la seguia dòcil, ben unit
a l’amor i el ventre que em guiaven
a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent
cap a la pedrera sinistra,
pels camps preliminars del suïcidi,
i ens exhortava a fer-ho
l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.
A poc a poc la mà va amorosir-se
i no hi tenia ungles ni suor.
Va deturar-se, i en un lloc estrany,
on la mort no hi era ni hi seria,
va besar-me el front; va demanar: perdona’m,
i desfent el camí de les estrelles
tornàrem cap a casa.

Màrius Sampere

General » Pàgina 2

Lluís Ribes

Fer arribar la vida digital a la gent és la meva dedicació, la fotografia allò amb el que més m'agrada expressar-me i de la poesia un constant aprenentatge. Aquesta web va començar el 2005 i recull aquestes inquietuds i d'altres que he volgut compartir.

Si vis amari, ama