Abrazo negra ciudad
como sol del alba
para iluminar ventana
de blanca esperanza.
Lluís Ribes i Portillo
Fotografía
Recopilación de las entradas en las que hablo de fotografía
L'esperança
L’Esperança
Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.
Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent
però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.
Lluís Ribes i Portillo
(Esperança 16 d’octubre 2014.)
Exercici III (revisió)
Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.
Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:
A l’ocàs gaudeix de
tota bellesa
quan l’esperança
sigui passió
però no t’oblidis de
la vellesa
si vols veure més enllà
l’horitzó.
Lluís Ribes i Portillo
Exercici IV
(exercici IV)
Estic a l’ordinador
i només sento soroll
les paraules s’amaguen darrere els pensaments
pensaments congelats davant llum cegadora no tenen res
a dir i el dia es fa de nit.
Tecles
sense criteri
quan la lluna diu adéu
mentre la foscor torna i l’arbre fa coixí.
Somiar és poesia
però sense ser-ho
omplint-me de tristor
quan m’aixeco
al matí
.
Lluís Ribes i Portillo
Exercici I
(exercici I)
Amunt la muntanya
una margarida
música fa.
Ja és primavera
i a caminar torno
amb la motxilla plena.
Deixo les palmeres
i entro al camp
sentint la música,
fa sol.
Entre móres
continua el camí
i la fam omplo
de dolç aliment.
Sento un murmuri:
somriu!,
m’ofego,
me’n surto.
Amunt, les cames cremen,
s’amaga la marmota
i content
la mar contemplo.
Però l’amor és somni
quan bufa el vent
la margarida s’emporta
i la música s’apaga.
fa fred
Lluís Ribes i Portillo
