Miro per la gran finestra
núvols de mèlias verds
que al maig pugen amb esperança
sobre mil teules de barrets.
Hi ha un petit cofre blau
a on innocent la mirada enfonso
en un vell pollancre groc
que es mou al so d’una cançó:
A l’ocàs gaudeix de
tota bellesa
quan l’esperança
sigui passió
però no t’oblidis de
la vellesa
si vols veure més enllà
l’horitzó.
Lluís Ribes i Portillo
