L’amant fidel

Ets l’estimat més discret
t’amagues de les converses
i a les marees adverses
m’enfilo al teu ganivet
on em fas un tall ben net
suporant l’amargor,
nova ganyada d’enyor.
Oh solitud a la nit
que m’aferra sobre el llit
i amanyaga el meu dolor.

      L'amant fidel

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Revetlla

Tornant del ball del meu oblit
el temps retens
i amb aquell esguard exquisit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.
No parem en tot el festeig
sota tonada
de l’orquestra i el seu solfeig.
La nit tornada
tot junts enfilem pel passeig
d’aquell pretèrit diluït.
Amb què em sorprens?
Ta reconquesta al cobrellit
el cos encens
ballant sobre mon cor colpit.

      Revetlla

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Somia

Aquell qui no parla
pensa i aquell que no parla
ni pensa, somia.

      Somia

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Oh Gat!

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser astral?

Quins urbans i pregons cels
Van encendre els teus anhels?
I esprit que abdicà del floc
I la mà que arrapà el foc?

Quina esquena, i quin amor
Trenà tendons del teu cor?
I als teus primerencs batecs,
Quins braus dits? Quins peus rebecs?

La farga del teu cervell?
La cadena i el martell?
Quin bloc d’acer? Quina por
D’autor creà tal temor?

Quan els estels travessaven
El cel i l’humitejaven,
Ell veient l’obra gojà?
Del famós tigre ets germà?

Gat! Gat! Cos enlluernat
A la nit del taulat,
Quina mà o ull immortal
Pot fer aquest ser brutal?

      Oh Gat!

Adaptació del poema The Tyger de W. Blake – Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Vida és lluna sense sol

Vida és lluna sense sol
un sol que no té matí
un rellotge sense l’hora
ombra que no pot dormir
sobre l’andana esgotada
parada de Rodalies
on el tren no arribarà
i l’humà sense destí
contemplant la via morta
perd trajecte al paradís.
Vida és corrent sense llum
la llum que no té París
petons sense llavis ni pell
i cor que fa buit al pit
com el sexe solitari
de l’alumne sense rima
que no guarda cap silenci
als versos sense sentit
amb cap oient disposat
a sentir-ho al bar Pastís.
Vida és un mar sense onades
onades sense morir
a les platges ensucrades
dels vents que no despentinen
els núvols absents del cel
que ploren mesquí verí
d’aquell record amagat
al fons d’un blanc passadís
on vas tancar ulls i cor
i deixares de patir.
Vida és la cerca constant
una cerca del judici
que des de la teva absència
mai no ha tornat a existir.

      Vida és lluna sense sol

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Assegut a la barra

Mai veuràs noia
sola al bar de la nit.
Només vestigi.

      Assegut a la barra

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Violència masclista

Violència masclista

S’ignora com la llum ambre
orfandat dintre el semàfor
la recambra del projectil perdut.

S’executa com fa el lladre
de guant blanc, tot impol·lut
que roba diamant sense alçar l’urna.

S’esventa com el narcòtic
viatger silenciós
clandestí a prop de les nostres corbates.

La raó no entra a l’home irraonable;
després de l’ambre arriba sempre el roig.

      Violència masclista

 

Lluís Ribes i Portillo

FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Dalla

Dalla

M’has dut gelor
llevant darrera fulla.
Avui recordo
l’oblit de la jaqueta
al pati de l’escola.

      Dalla
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Albada

albada_lluis_ribes_i_portillo
Albada – Lluís Ribes i Portillo (cc)

 

Vespres sense parents
viaducte amb mirades
els amants erigeixen,
retrobament de llavis
com fidels camarades,
fins a l’alba.

Les mitgeres emparen
aparellada física,
constant centrifugat
desvesteix la mentida
cosint l’únic abric,
fins a l’alba.

Cremen les realitats
sobre l’avinentesa
mancada de tornada,
atapeïda de pler.
Silencis en estèreo,
fins a l’alba.

Claror bugadera
romp l’abric de calor.
Pel desguàs plouen cendres
i col·lapsen els ponts
damunt trista metròpolis.
És l’alba.

      albada
Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Records

finestra_San_Telmo_Lluis_Ribes_Portillo
Finestra Sant Telmo – Lluís Ribes i Portillo (cc)

Records

 

Ahir erets una mar d’estels‐records.
Entre la llum de cada recordança
teixies històries amb perseverança,
barcaroles amb harmònics acords.

 

Avui, rocs calcaris formen fiords
amagant una malaltia que avança
als passos d’una amarga i negra dansa
metamorfosis dels estels en bords.

 

No hi ha llum. El temps i l’espai et confonen.
El teu xarot ja no pot retenir
les teves històries que t’abandonen.

 

Però serà torxa al meu univers
l’estel‐record que llumenejarà
l’endemà, maror del teu darrer vers.

 

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Tartous

tartus_Lluis_Ribes_i_Portillo
sense titol  – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Omar agarrava

a la seva mà

un manoll de flors

que llançà a la mar.

 

Tots els plors dels seus records

se les emportà una onada

a prop de les pitjors pors

a prop de la seva dona.

 

Fàtima havia partit

per deixar de patir

dintre un antic vaixell

a un vell continent

que no conté popa

tan sols conté proa.

 

Vet aquí el vaixell

s’enfonsà a la mar

i la mort pillà

l’amor de l’Omar

i amb aquest amor

el seu gran tresor

que va bategar

a sota el seu cor.

Lluís Ribes i Portillo
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

L’esperança

Esperanc-CC-A7a_Lluis_Ribes_Portillo-2B-1-2Bde-2B1-
L’esperança – Lluís Ribes i Portillo (cc)

L’Esperança

Camino pel teu costat
i només veig nostàlgia al fons
del teu ésser fosc.

Reflecteixes constantment, somnis d’allò que mai seràs
no pots ser transparent

però pots deixar
de ser bassa
i tornar a
ser riu.

Lluís Ribes i Portillo

(Esperança  16 d’octubre 2014.)
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Carta a Potos

“Potos” – Lluís Ribes i Portillo (cc)
“Estic tancat en un record
gris i fred
que deixa la meva pell
constantment humida.
 
Si m’aguaito, ploro.
Si em recullo
de què em protegeixes?
 
De viure!
 
Vull sentir el dolorós corrent
del meu centre
a l’oblit de la terra.
 
I un cop fora
ballar sota la Nut
tots els dies i mesos
fins al proper tro.”
FacebookTwitterGoogle+Pinterest

Arbre Curruta

 

“Arbre Curruta”
“Continua arbre cap amunt

en aquest hivern tant caparrut,

que les fulles han caigut

sobre el poeta ja difunt.
Però no oblidis mirar cap avall,
perquè aviat,


del teu fruit tant apreciat

la primavera tornarà a fer un ball.”

      Abre Curruta
FacebookTwitterGoogle+Pinterest